Dia 8- la padrineta i el surrealisme

divendres nit. imperial tarraco, 22:40.

arribo una mica més tard de l'hora que hem quedat. em truquen "què comprem per beure?...m'és igual, nenes". molt bé, arribo i me les trobo rient. han comprat un cava semi-sec. que no es digui que fem boicot al producte de la terra, diu la sara.

sala zero. dj amable, tot i que invisible de tan en tan. però bé. dorian, the cramps i més coses que ara mateix no recordo. retrobament casual amb la meri i la crispi. amb la crispi és com si no hagués passat el temps. algún dia us parlaré d'ella.

molta festa a la zero. molta gent (en trobem a faltar a una), molts balls, molts salts i algún que altre francesco. s'acaba molt aviat amb nina simone, a les 3. "què fem? marxem ja?...un moment nenes, que vaig a saludar als gerards" allí estan. "no t'hem dit res perquè t'hem vist ballant molt animada i en plan lleona, i com naltrus venim en plan amor intel·lectual, no t'hem volgut molestar" ja hi som...

ells se'n van a saludar a les meves nenes i un dels seus amics em diu que sóc de vilabella. no m'ho pregunta, ho afirma. "ah molt bé, doncs...de vilabella" acabem tots al loop, que abans era la cova del jazz i ara de jazz en té ben poc. un d'ells, ens convida. rient molt, moltíssim. són les 5 passades ja. "potser que anem tirant, no?...sí, potser sí"

arribo a casa a les 6. a les 9 ma mare em desperta per anar a sarral, a la fira. no sóc persona humana. després de dinar els comunico a tots que me'n vaig a estirar una estona. una estona que és converteix en una dormida de més de cinc hores. amb el cap una mica espès, però amb un missatge que em fa riure. de fet, jo no volia dormir tant. la festa i l'encostipat en són els culpables.

i ara, no hi ha qui dormi....


pd: perdoneu, però havia d'escriure i/o explicar-ho a algú. i com no tinc diari i a casa tots dormen...
pd2: el surrealisme ve donat a que en una mateixa nit em vaig trobar dos ex-cunyats. un em convida a una cervesa i riem, i l'altre ni tan sols sap que sóc la seva ex-cunyada...

Dia 7- Manifest d'una dona farta

"Tot es diferent, res no va bé, quan caic no m'aixeco i sento que perdo el meu temps amb tú. I no hi ha res que odiï més que perdre el temps. Són sentiments els que fan que cada dia, m'amagui dins la mentida.

Ens creiem molt forts fins que algú ens demostra que no som res més que un simple cos ple de sentiments i que si ens toquen, caiem...Ho sento molt però m'aixecaré sense tu. No sé si me'n sortiré però ho intentaré. I no vull sentir més aquest plor, que em menja poc a poc.

Avui ho tinc clar, no vull viure en passat, això només em fa mal. I ja n’estic fins els ovaris de que em faci mal una cosa del passat. A partir d’ara, he de mirar només endavant.
Estic farta. De lluitar i no obtenir-ne res, de tenir sentiments amagats, de que tu sense fer res, guanyis sempre...i de tota aquesta bruticia que fa que cada dia et trobi a faltar. I poc a poc va acabant amb mi. I sincerament, crec que no m'ho mereixo.

He de fer la meva, perquè tu fas la teva, sortiré al carrer i ja t'haurè oblidat, com tu ja ho has fet amb mi...”


és ben curiós com canviem les persones en un any. i pensar que jo havia estat malament per un home.... :)

Dia 6- un meme....

Tinc això molt i molt mort, no tinc temps per tot! Però com el senyor Estripanits, m'ha nominat a un meme, perquè hi hagi algú del sud, el faré.... :)



a) Posar la imatge del teu escriptori
b) Explicar-ne alguna cosa

c) Triar quatre blocaires per passar-lo


Doncs aquí va la meva foto:

Què voleu que us expliqui? jo sóc la de les ulleres i l'altra és una amiga meva. la foto la vam fer un dia que vam fer sopar a casa d'un amic. i com els altres no sé què feien, ella i jo ens vam dedicar a fer-nos fotos. i aquesta n'és una :)

triar blocaires perque el feu? crec que o ja l'heu fet o no el fareu. així que, carta lliure.

Dia 5- un dissabte qualsevol....

la_padrineta lesionada

diuen que a la vida s'han de fer tres coses: plantar una llavor (tengui), escriure un llibre (tengui també i publicat,a més) i tenir un fill (no tengui, de moment).

jo hi afegiria que t'atropellin. no és especialment divertit, però tens una experiència més a explicar.

com veieu, pronòstic lleu:

"naturalesa de les lesions en el moment de l'ingrés:contusió de 20x13 a cara externa cuixa dretascalp a maleol peroneal dret i scalp a cara superior 1er dit peu esq"

tot ha quedat reduït a un petit susto, bonys, rascades i blaus. això sí, jo a treballar com una campeona...

pd: necessito ració doble de mimos i petonets, i cuidados.... :(

Dia 4- Contradiccions...

d i s f r u t a

d e

l e s t e v e s

c o n t r a d i c c i o n s





dalt o baix?

occident o orient?

nit o dia?

blanc o negre?

nocilla o nutella?


..sóc persona contradictoria, però a vegades ho tinc clar...





obviament, N U T E L L A *





:)

Dia 3- La padrineta escriu...

Quan a l'escola em proposaven fer redaccions, maleïa a la profe. Si em donaven temàtica encara, però quan era lliure...em quedava en blanc davant del paper.


I ara, ara que no m'ho demanen, ara escric. Deu ser allò de fer-ho per gust i no com una obligació. I he recordat, que un dia anant en tren vaig escriure això...

Un moment.

Aquell moment, on sé que comença tot. Sé el que pot passar, però no amb exactitud.

Els teus ulls m'ho diuen tot, a partir d'ara tot començarà a anar més depressa i caldrà viure-ho tot a contrarellotge: aprofitar cada moment, disfrutar cada instant i gaudir de cada gest, cada mirada, cada carícia i cada petó...

El temps passa ràpid, i mentres intento gaudir, en el fons estic trista, perquè m'agradaria que aquell moment fós etern. Un sentiment de tristor que és barreja amb l'enyorança, perquè sé que dintre d'unes hores ja no estarem junts.

De vegades, em pregunto si hé de seguir, enyoro més que gaudeixo, i pateixo, pateixo molt. Però quan recordo els moments, són la justificació que m'obliga a seguir.

Dia 2- Japi berdei tu iu!

Avui una de les meves nenes fa anys...


perquè ens van unir dos homes avestruz
perquè tinc memòria visual com tu
i me'n recordo perfectament del dia que va començar tot

per com cantes l'amor mariner i la passió que hi poses
perquè la coral sense tu ara ja no em seria el mateix
perquè has aprovat opos

perquè som parella de fet,
perquè de fet, som parella
per ca l'@itur

Cris, gràcies per tot...t'estimo!



Feliços 27!